Publicació de Terminàlia 28

El número 28 de la revista Terminàlia s’ha publicat el 30 de desembre de 2023. Aquest número inclou quatre articles: un sobre la terminologia de la ciberseguretat, que signa Marta Grané Franch (en català); un altre sobre les sigles mèdiques catalanes, que ha redactat Adéla Koťátková (en català); un en el qual s’estudia l’esforç que comporta el processament de neònims, neologismes i unitats no neològiques, que han elaborat Alexandra Suaza Restrepo, Óscar Andrés Calvache Dulce, Jorge Enrique Jiménez Marín i Mercedes Suárez de la Torre (en anglès), i un en el qual es reflexiona sobre la psicolingüística experimental com a enfocament per a l’estudi de la creació lèxica, escrit per Carmen Varo Varo, Amparo García Cabello de Alba i Tatiana S. Denisenko (en anglès).

En aquest número, el dossier està dedicat a les polítiques lingüístiques universitàries i conté una entrevista a Michele Gazzola, professor de polítiques públiques de la Universitat de l’Ulster. A continuació, hi ha les cròniques de sis activitats sobre llengua i terminologia que han tingut lloc durant els mesos d’octubre i novembre d’enguany. Clou el número una semblança de Mercè Durfort (1943-2022), professora de biologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, que va ser un referent en la defensa del català en la recerca i la universitat.

Podeu consultar la revista fent clic en aquest enllaç.

La SCATERM assisteix a la XXII Jornada AETER

La SCATERM, juntament amb altres diverses societats i acadèmies de l’àmbit estatal, està vinculada a l’Associació Espanyola de Terminologia (AETER), la jornada anual de la qual va tenir lloc enguany a la seu de la delegació d’Euskaltzaindia (Real Academia de la Lengua Vasca) a Donostia.

La platja de la Concha cau lluny de Barcelona, però escoltar una part de la benvinguda a la XXII Jornada AETER en eusquera ens va fer sentir com a casa. El president d’AETER, Joaquín García Palacios, i el president d’Euskaltzaindia, Andrés Urrutia, van precedir l’extensa oferta de reflexions que va omplir el matí i la tarda del 3 de novembre passat. Sobre el tema de la jornada, «Pérdida de dominios terminológicos: estrategias colaborativas para su recuperación e implantación», es van fer aportacions interessants que van posar de manifest justament la necessitat de compartir recursos entre les llengües a l’hora de detectar la necessitat de neologismes en qualsevol àmbit professional.

Aquí només dibuixarem unes pinzellades breus de cadascuna de les exposicions de la jornada. En primer lloc, Elea Giménez, coordinadora del CSIC Es-Ciencia i del Proyecto TERESIA, va destacar que en els últims anys s’estan desplegant normatives que pretenen contrarestar l’hegemonia de l’anglès en la producció terminològica mundial a partir de la implantació d’una nova avaluació dels continguts científics que afavoreixi el multilingüisme. En aquest sentit, el TERESIA és el fruit de l’esforç de col·laboració entre organismes diversos per aportar terminologia en espanyol en els entorns científics i tecnològics.

A continuació, Étienne Quillot, responsable de la Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França del govern francès, va fer un repàs de les polítiques lingüístiques de suport al francès en els organismes públics i va explicar la metodologia de treball per a la creació del llenguatge d’especialitat en francès, basat en la participació majoritària d’experts en grups de treball. Malgrat l’èxit de difusió dels termes francòfons en el sector públic, un repte que han detectat és el menor grau d’implantació dels neologismes per part dels professionals del sector privat.

L’última ponència del matí va anar a càrrec d’Elena Montiel, professora de la Universitat Politècnica de Madrid, que va explicar el projecte INESData per a la investigació d’espais de dades a l’Estat espanyol. Aquesta línia de treball, finançada per la Unió Europea (UE), té com a objectiu que la compartició de dades sigui segura i, en aquest context, caldran —segons Montiel— vocabularis de metadades i descripció de relacions semàntiques perquè siguin comprensibles per a la intel·ligència artificial. Una bona notícia d’aquesta línia de treball és que està previst que cobreixi les necessitats específiques de les «llengües espanyoles».

Després de la pausa per dinar, Rosa Estopà, membre del Grup IULATERM i vicepresidenta de la SCATERM, va presentar dos projectes sobre terminologia, lexicografia i aprenentatge: el VEB (Vocabulari Especialitzat Bàsic) i el LEXMED, sobre la construcció dinàmica del significat terminològic a través d’un corpus lexicogràfic escolar. Els objectius d’aquests projectes són, d’una banda, establir la relació entre l’ús del lèxic i la construcció de significat i, de l’altra, oferir patrons per a diccionaris especialitzats.

A continuació, Jorge M. Porras-Garzón, també membre del Grup IULATERM, presentava el projecte Guaita Terminològica, liderat per Mercè Lorente i impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans, que consisteix en un recurs per fer prospecció terminològica i per afavorir-ne la implantació a partir d’avançar-se a la difusió dels préstecs en altres llengües. En concret, es parteix del buidatge de revistes d’especialitat en anglès i es deriven les necessitats terminològiques detectades al TERMCAT perquè elaborin propostes d’adaptació al català que puguin incorporar-se ràpidament en els llenguatges d’especialitat.

L’última ponència va anar a càrrec de Gloria Martínez Lanzán i Miguel Ibáñez Rodríguez, de la Universitat de Valladolid, que van explicar el procés de construcció de la base de dades ENOTERM, que conté uns mil cinc-cents termes específics del món del vi.

Per acabar, va tenir lloc un fòrum de discussió compost per Xusto Rodríguez, de Lingua USC; Jordi Bover, del TERMCAT; Étienne Quillot, de DG de la Llengua Francesa, i dirigit per Iker Etxebeste, cap del Departament de Terminologia d’UZEI. Durant aquest debat es van proposar diverses estratègies per afrontar els «Reptes a l’hora d’abordar les llacunes de cobertura temàtica als bancs terminològics». En destaquem tres: cooperació en els processos de detecció de noves necessitats terminològiques entre llengües pròximes, participació directa dels agents protagonistes d’un àmbit de coneixement en la creació dels termes i, finalment, introducció de la terminologia pròpia en les fonts de consulta sectorial (apps, manuals acadèmics, revistes especialitzades…).

Si voleu aprofundir en el contingut de la XXII Jornada AETER, properament es podrà visionar el vídeo de les presentacions a la pàgina web d’UZEI.

 

Teresa Tort Videllet

Representant de la SCATERM a la Jornada AETER

 

 

Vuitè Premi de la Societat Catalana de Terminologia

El XCIII Cartell de premis i de borses d’estudi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), publicat l’abril del 2023, inclou premis que volen promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana, i reconèixer les institucions o persones que, amb llur activitat i treball, contribueixen a assolir aquesta finalitat de l’IEC.

Entre aquests guardons hi ha el Premi de la Societat Catalana de Terminologia (per a estudiants), del qual enguany s’ha fet la vuitena convocatòria. El premi, que té per objectiu promoure la recerca terminològica entre els investigadors joves dels Països Catalans, s’ofereix a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre terminologia, tant des del punt de vista teòric com des del punt de vista aplicat (terminografia). Poden prendre part en aquesta convocatòria persones amb un títol universitari de grau, màster o doctorat des de l’1 de febrer de 2019, que poden presentar-hi treballs finals de grau, treballs finals de màster o tesis doctorals, respectivament. Els treballs han de ser inèdits i redactats en català.

La dotació del premi consisteix en 600 euros, la quota de soci de la SCATERM gratuïta durant cinc anys i un lot de publicacions d’aquesta societat. La persona premiada també rebrà un diploma acreditatiu i se li oferirà la possibilitat de col·laborar amb la SCATERM. A més, el treball premiat serà publicat dins la col·lecció «Eines de Terminologia».

El termini per a la presentació de candidatures acaba l’1 de desembre de 2023, a les 13 h. Si teniu un treball que compleix les característiques esmentades, no dubteu a presentar-vos-hi!

 

La XX Jornada de la SCATERM, en vídeo

Ja podeu veure el vídeo de la XX Jornada de la SCATERM: «La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús», que va tenir lloc el 31 de maig de 2023. El vídeo, penjat al canal de YouTube de l’Institut d’Estudis Catalans, recull les dues taules rodones que constituïen l’eix central de la jornada, així com l’obertura i la cloenda de l’activitat.

En la primera taula rodona, titulada «El desgast terminològic en l’àmbit pedagògic», es van analitzar els efectes dels canvis constants en la terminologia d’aquest sector. Hi van participar Josep Serentill i Neus Lorenzo, de la Societat Catalana de Pedagogia; Rafel Lemus Arce, formador i docent de secundària a Catalunya, i Raquel Doñate Calpe, assessora del Servei d’Educació Plurilingüe del País Valencià. Després de la pausa, va tenir lloc la segona taula rodona, que es titulava «Quina i quanta terminologia s’ha d’usar en els diferents nivells educatius?» que i va comptar amb les intervencions de Rosa Estopà, directora del projecte Vocabulari Especialitzat Bàsic (VEB); Núria Planas, professora de didàctica de les matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Alícia Almonacid, coordinadora de l’àmbit científic de l’editorial Barcanova.

Podeu llegir la crònica de la XIX Jornada de la SCATERM en aquest enllaç.

Publicació de Terminàlia 27

El número 27 de la revista Terminàlia s’ha publicat el 30 de juny de 2023. Aquest número inclou quatre articles: un sobre les estratègies metodològiques emprades per a l’elaboració d’un diccionari sobre incendis forestals adreçat a personal expert, que ha redactat Adriana Gil Puig (en català); un altre sobre la rellevància d’un diccionari gastronòmic cultural i la variació terminològica centrat en el cas del Diccionario gastronómico de hongos mexicanos, que signen Laura Gabriela Linares, Amaranta Ramírez-Terrazo i Marisela Colín (en espanyol); un tercer que consisteix en una anàlisi dialectològica de l’Observatorio de Palabras de la Real Academia Española via Twitter, escrit per Julia Elena Pardo (en espanyol), i el darrer descriu i classifica les unitats terminològiques metafòriques en el mercat de les flors tallades i el signa Sangzhu Zhaxi (en espanyol).

El dossier d’aquest número està dedicat a la terminologia de la intel·ligència artificial. Conté una entrevista a Ramon López de Mántaras i Badia, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i director de l’Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial, així com tres articles que parlen de la lingüística quantitativa i les lleis lingüístiques, el Projecte AINA i la intel·ligència artificial aplicada a les llengües minoritzades, respectivament. Seguidament, hi ha les cròniques de dues activitats: la XX Jornada de la SCATERM: «La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús» i les Tertúlies Terminològiques de RITerm. Tanca el número una semblança de Juan Carlos Sager (1929-2021), especialista en les tecnologies del llenguatge.

Podeu consultar la revista fent clic en aquest enllaç.

XX Jornada de la SCATERM (31 de maig)

Aquest any les jornades de la SCATERM arriben a la vintena edició. I tenim ganes de celebrar-ho!

Tenint això present, hem organitzat la XX Jornada de la SCATERM: «La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús», que tindrà lloc el dimecres 31 de maig, de les 16 h a les 20 h. La inauguració serà a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Ester Bonet, presidenta de la SCATERM. La jornada té dos objectius principals: analitzar l’impacte de la creació constant de terminologia pedagògica en la comprensió de textos per part de la comunitat educativa i valorar l’ús de la terminologia de les àrees de coneixement en els diferents nivells educatius (primària, secundària i estudis postobligatoris).

Per tal d’assolir aquests objectius s’han organitzat dues taules rodones. La primera, que començarà a les 16.15 h, es titularà «El desgast terminològic en l’àmbit pedagògic». Josep Serentill i Neus Lorenzo (Societat Catalana de Pedagogia), Rafel Lemus Arce (formador i docent de secundària a Catalunya) i Raquel Doñate Calpe (assessora del Servei d’Educació Plurilingüe del País Valencià) hi analitzaran els efectes dels canvis constants en la terminologia d’aquest sector. La segona taula rodona, que s’iniciarà a les 18 h, porta per títol «Quina i quanta terminologia s’ha d’usar en els diferents nivells educatius?». En aquesta segona taula, Rosa Estopà (directora del Vocabulari especialitzat bàsic, VEB), Alícia Almonacid (coordinadora de l’àmbit científic de l’editorial Barcanova) i Núria Planas (professora de didàctica de les matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona) debatran sobre la terminologia que cal emprar en els diferents nivells educatius. Teresa Tort i Francesc Galera, membres de la Junta de la SCATERM, seran els moderadors de la primera i la segona taula, respectivament. La Societat Catalana de Pedagogia, l’editorial Barcanova i l’IEC col·laboren en l’organització d’aquest acte.

La jornada se celebrarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. També es podrà seguir virtualment a través de Zoom. Per assistir-hi (tant en un format com en l’altre), cal inscriure-s’hi en aquest enllaç.