Enllaçats per un espai de comunicació en català

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, s’adhereix al manifest que promou l’entitat Enllaçats per la Llengua ­–relatiu a la represa de les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, a la recuperació de les emissions de la ràdio i la televisió valencianes i a la reclamació perquè les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en llengua catalana—   i en subscriu tots els continguts.

Cicle de xerrades amb M. Teresa Cabré (comiat de les activitats docents per jubilació com a professora universitària)

Ens plau enviar-vos el recordatori de la celebració del Cicle de xerrades amb M. Teresa Cabré a l’entorn de la lingüística aplicada i el lèxic, que una colla d’exalumnes i de col·laboradors han organitzat com a comiat de les activitats docents arran de la seva propera jubilació com a professora universitària.

La inauguració del cicle serà el dimecres 28 d’octubre de 2015 a les 17:45 a la seu de l’IEC.

Us preguem que us inscriviu al cicle o a les sessions a què pugueu assistir a http://www.iec.cat/jornades/xerrades2015.asp per garantir la disponibilitat d’espais.

Presentació de les xerrades. Programa

Pancake, crep americana, panqueque o coqueta?

Pancake, crep americana, panqueque o coqueta?

En anglès, el nom pancake està format per pan, que significa ‘paella’ (com Pfanne en alemany), i cake, que és una massa feta amb ous, farina i sucre (com Kuchen en alemany).

Un pancake, en anglès, de fet, és una pasta d’origen estatunidenc feta amb una barreja d’ous, farina, llet i llevat —segons com, també pot contenir plàtan, poma, trossets de xocolata, etc.—, que en coure’s pren una forma gruixuda (d’aproximadament un centímetre), esponjosa i arrodonida. Se sol servir per esmorzar, apilat en grups de dos o tres, i amb ingredients dolços (fruita, xocolata, etc.) o salats (ous, bacó, etc.) al damunt. D’altra banda, segons el DIEC2, en català una crep és una barreja fluida de farina, llet o aigua i ous, que té una forma prima i arrodonida i que se sol servir enrotllada o doblegada amb un farciment dolç o salat. Per tant, entre els pancakes i les creps hi ha diferències respecte dels ingredients (els pancakes es fan amb llevat i, a més, porten menys ou que les creps), la viscositat de la massa i la manera de servir cada aliment.

En català, per designar els pancakes, el Termcat proposa l’equivalent crep americana, que defineix com una “crep més gruixuda i esponjosa que l’habitual, típica de l’Amèrica del Nord”. Ara bé, a Plats a la carta, una aplicació molt útil que permet elaborar cartes de restaurant en català i en cinc llengües més, que també és al Termcat, un dels entrants que hi ha és panqueque amb pernil dolç, formatge, botifarra i ou dur. Curiosament, en castellà, el terme que designa el mot pancake és tortita o panqueque; cal precisar, però, que la darrera forma s’empra especialment a Llatinoamèrica. En alemany, s’empra l’equivalent Pfannkuchen i en francès s’utilitza crêpe o petite galette.

Per tant, doncs, l’equivalent de pancake en català segons Plats a la carta és panqueque i l’equivalent que proposa el Termcat és crep americana. Encara, però, disposem d’una altra proposta: en una fitxa de l’Optimot, titulada “Com es diu tortita en català”, s’indica que l’equivalent és coqueta: “La denominació adequada per fer referència a un menjar de forma rodona feta a base de cereals (arròs, blat de moro, blat, etc.), sovint de fabricació industrial, concebuda per ser consumida entre àpats o com a acompanyament, és coqueta.”

D’altra banda, també cal tenir present la similitud formal entre pancake i cupcake; de fet, totes dues formes contenen –cake, a causa de la semblança de la massa. La diferència entre aquests dos conceptes rau en pan (‘paella’) i cup (‘tassa’ i també la unitat de mesura equivalent a 0,237 litres), que designen la forma i fan referència al recipient en el qual es cou cada aliment. En aquest sentit, cal tenir en compte que el Termcat accepta el manlleu cupcake i en llista els motius: és l’única forma utilitzada en català per designar el concepte i, a causa de la popularitat recent d’aquesta mena de pastissos, està molt estès; es documenta en nombrosos textos, especialitzats i de divulgació, de l’àmbit de la pastisseria; en les altres llengües el manlleu anglès també és molt popular i és, probablement, la forma més coneguda i utilitzada; des del punt de vista lingüístic, es pot acceptar el manlleu perquè es tracta d’un concepte nou procedent de la pastisseria anglosaxona; formes com ara brownie, muffin, cookie o plum-cake, que també designen productes de pastisseria, també s’han incorporat al català procedents de l’anglès, i cupcake, a més, té el vistiplau de tots els especialistes que s’han consultat, que veuen difícil que el manlleu es pugui substituir per cap altra forma.

Dit això i tornant al terme pancake, en analitzar les formes proposades en català per designar pancake a) resulta plausible incorporar crep i afegir-hi el distintiu americana, a causa de la semblança (potser més aviat de la massa) entre tots dos menjars, tot i que és una designació molt llarga; b) la denominació panqueque en català s’assembla a una de les propostes que s’adopten en castellà (tot i que bàsicament fa referència al castellà de Llatinoamèrica), però en català oriental hi hauria la qüestió —segurament problemàtica— de si s’implanta panqueque fent la darrera e neutra (que és com caldria fer-la en aquesta varietat del català) o tancada, com en castellà o en català occidental; c) coqueta és un terme més genèric (d’acord amb la definició que se’n proporciona a l’Optimot) que potser no acaba de designar el mateix que pancake i que es fa servir més per a productes com ara les coquetes d’arròs o menjars més industrials.

Ara bé, potser el manlleu anglès no seria pas una mala solució, si es té en compte que a) el pancake és un concepte que s’ha introduït al català en diversos blogs, novel·les, pel·lícules i sèries (per exemple, a Breaking Bad en Walter White sovint menja pancakes); b) que la brevetat dels termes és un factor que en gran part en determina la implantació (crep americana i panqueque són més llargs que pancake); c) que el Termcat ja ha introduït –cake mitjançant l’acceptació de manlleus com ara cupcake o plum-cake, que tenen una semblança formal amb pancake, i d) que pancake designa un concepte nou procedent de la pastisseria estatunidenca, que té força diferències respecte de les creps d’origen francès.

Curiosament, a l’entrada de pancake de la Viquipèdia en anglès hi ha una llista de tots els tipus de pancake que existeixen, classificats segons el país. També hi ha les creps, els blinis (segons el Termcat, ‘crep gruixuda d’origen rus’) o fins i tot els dorayakis (també segons el Termcat és un pastisset dolç típic del Japó —com els que menjava en Doraemon—). Certament, tots aquests aliments porten una sèrie d’ingredients que coincideixen (ous, farina, etc.) i solen ser rodons o tenen formes plegades, com per exemple de caneló. Ara bé, el fet que el Termcat accepti blinis i dorayakis (i en cap cas parli de crep russa crep japonesa, per exemple) no podria ser un altre motiu per incorporar el manlleu pancake?

Aina Labèrnia Romagosa
Servei de Llengües
Universitat Abat Oliba CEU

Ressons de la XII Jornada

Recull dels articles o apunts relacionats amb la XII Jornada de la SCATERM o amb el tema tractat:

«Fer o no fer recerca» [Butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans, 197]

«La llengua de la recerca» [El Punt Avui, 17/04/2015]

«Què és recerca en català» [blog d’Enric I. Canela]

«La llengua de la docència universitària» [blog d’Enric I. Canela]

L’IEC ha atorgat el premi a la millor tesi doctoral de química en català a Màrius Tarrés Schüller: «Si no podem fer ciència en la nostra llengua ja podem plegar» (entrevista publicada al Diari de Sabadell el 4/6/15).

Ja podeu veure al canal de YouTube de l’IEC l’enregistrament de la XII Jornada de la SCATERM: https://www.youtube.com/playlist?list=PLJPVNzVlFt_CTzL9Wdp7z8zMzthzb-Z8J

El CiT creix

El CiT creix

Ara fa poc més d’un any, en un apunt anterior, us vam parlar del portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia), que va posar en marxa la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. El portal es va estrenar amb unes quantes obres de pes, com ara el Diccionari enciclopèdic de medicina, el Diccionari de geologia o el Diccionari jurídic, entre altres. D’aleshores ençà, el portal ha continuat creixent amb la incorporació de les obres següents:

Vocabulari de mineralogia [edició en línia de l’obra publicada en paper pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona l’any 2001]

Guia estratigràfica internacional (versió abreujada) [edició en línia de la traducció de la segona edició anglesa de la International Stratigraphic Guide (1994)]

Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge [ [edició en línia de l’obra publicada en paper pel Gabinet de Terminologia de la Universitat de les Illes Balears l’any 2011]

Lèxic bàsic d’Internet [edició en línia de l’obra publicada en paper pel Gabinet de Terminologia de la Universitat de les Illes Balears l’any 1998]

Lèxic de bioquímica [edició en línia de l’obra publicada en paper pel Gabinet de Terminologia de la Universitat de els Illes Balears l’any 2000]

Lèxic multilingüe de la construcció [edició en línia de l’obra publicada en paper pel Gabinet de Terminologia de la Universitat de els Illes Balears l’any 2008)]

Lèxic bàsic de fotografia [edició en línia de l’obra publicada en paper pel Gabinet de Terminologia de la Universitat de els Illes Balears l’any 2006]

 

Terminàlia, núm. 11

terminalia-num-11Ja es pot consultar la versió electrònica del núm. 11 de Terminàlia, la revista de la SCATERM. El número que ara es publica té com a tema principal la meteorologia i la terminologia. Així doncs, l’entrevista és amb Eliseu Vilaclara, del Servei Meteorològic de Catalunya; el dossier inclou un parell d’articles sobre problemes històrics i actuals de la terminologia meteorològica catalana i un recull de recursos sobre aquesta temàtica; i la semblança recupera la figura d’Eduard Fontserè i Riba, considerat el creador de la meteorologia catalana moderna.

A més d’aquestes, es poden trobar la resta de seccions habituals: editorial, articles, ressenyes i espai de trobada.