El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) recull el mot imaginari -ària només com a adjectiu, amb la definició «Que no existeix sinó en la imaginació», i, com a exemple, afegeix Un món imaginari. Tanmateix, a l’Observatori de Neologia fa temps que s’ha documentat el mot imaginari com a nom masculí. La primera documentació data de l’any 1997, i des d’aleshores s’ha anat recollint d’una manera constant en diaris, en revistes i en programes de ràdio.
«El seu anecdotari retorn a l’imaginari balear tancava un cercle que ara delimitaran discogràficament amb la seva primera gravació en directe.» [El Periódico, 12/02/1999]
«Cal treure de l’imaginari col·lectiu la tòpica i perversa visió de domini de Catalunya sobre el País Valencià.» [Ara, 26/02/2012]
«Aquest eix temàtic busca explorar els nombrosos creuaments de camins entre la videocreació i la música, emfatitzant les maneres en què es retroalimenten i el seu impacte en l’imaginari col·lectiu.» [Time Out Barcelona, 16/05/2013]
Els exemples permeten observar que imaginari, per un procés de conversió, actua com a substantiu i que sovint és la base de sintagmes prou lexicalitzats com imaginari col·lectiu. En el DIEC2 trobem exemples nombrosos de conversions com la d’imaginari: aviari -ària o dentari -ària (adjectiu i masculí). En aquests casos, l’adjectiu fa referència als ocells i a les dents, respectivament, mentre que el mot com a nom masculí adopta un significat més específic: el primer, en agricultura, ‘Instal·lació adequada per a la cria i observació d’ocells’ i, el segon, en zoologia, ‘Os del maxil·lar inferior […]’.
Pel que fa al significat de imaginari, tal com recull el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española (DRAE) en l’avanç de la 23a ed., es distingeixen tres accepcions diferenciades:
- ‘Imatge que un grup social, un país o una època té de si mateixos o d’alguna de les seves característiques essencials’.
«El diumenge dia 23 serà el torn del correfoc, una delirant invasió de dracs, dimonis i altres bèsties de foc del nostre imaginari als carrers més significatius de la ciutat.» [Tot Claror, 01/10/2001]
- ‘Conjunt d’elements simbòlics i conceptuals d’un autor, escola o tradició’.
«L’espectacle conté l’imaginari de l’autor –a qui va encantar el llibre–, els seus personatges i petits detalls com els invents del professor Bacterio o el seu dolent més clàssic, que és Todoquisque, diu Martín.» [Teatre BCN, 01/09/2008]
- ‘Imatge simbòlica a partir de la qual es desenvolupa una representació mental’ (àmbit de la psicologia).
«A partir d’aquesta idea, vehicula tot el seu imaginari emocional cedint perillosament a la nostàlgia i imposant els recursos estilístics en els poemes més acabats.» [Avui, 12/06/1997]
En castellà, aquest neologisme es va documentar per primera vegada a l’Observatori uns quants anys més tard que en català, el 2003, i també s’ha recollit de manera constant fins que ha entrat al DRAE. Si consultem els diccionaris d’altres llengües romàniques com el francès o l’italià, podem observar que ja recullen aquest canvi de categoria gramatical. Pel que fa al francès, Le Petit Robert de la langue française i Le Trésor de la langue française informatisé el documenten, i en italià, també està registrat tant en Dizionario della lingua italiana de Sabatini i Coletti com en el Grande dizionario Hoepli italiano di Aldo Gabrielli.
Després de mostrar aspectes clau per a la incorporació d’un mot o accepció nous en una obra lexicogràfica, com la freqüència i l’estabilitat de l’ús, així com el tipus de formació i la correlació en d’altres llengües, pensem que és pertinent que aquest mot figuri no només en el nostre imaginari, sinó també en les obres lexicogràfiques.
Elisabet Llopart Saumell
Observatori de Neologia