Segons les dades de l’Observatori de Neologia (OBNEO), l’adjectiu mediàtic -a ha estat un dels neologismes més utilitzats des de l’any 1990 fins al 2010. Malgrat la freqüència d’ús elevada que presenta, no es troba inclòs dins del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2). Sí que figura, en canvi, al Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana (GDLC), que el defineix amb el sentit de ‘relatiu o pertanyent als mitjans de comunicació de massa’, i també al Gran diccionari 62 de la llengua catalana (GD62).
Segons les dades de l’OBNEO, aquest adjectiu es recull cada any un gran nombre de vegades en els buidatges que es realitzen. A més, podem observar que —tot i que la freqüència d’aparició sempre ha estat elevada—, a partir de l’any 1998, l’ús augmenta de manera notòria i des de llavors i fins ara ha anat consolidant la presència en la llengua catalana. Es tracta d’un adjectiu molt arrelat en l’ús i, a més, difícilment substituïble per un altre, tal com s’observa en contextos com els següents:
«L’anul·lació ahir del Ral·li Lisboa-Dakar és un gran èxit mediàtic per a Al-Qaida, a la qual permetrà donar la imatge als seus seguidors que les seves hosts senyoregen per les immensitats saharianes.» [El Periódico, 05/01/2008]
«Una pel·lícula que ha creat un fenomen mediàtic, de públic, reconeixement professional i autoconsciència col·lectiva que a Catalunya es podia abordar també un cinema de característiques culturals amb projecció majoritària.» [La Vanguardia, 25/05/2011]
«En quinze anys el panorama mediàtic ha canviat moltíssim però Saber y ganar s’ha mantingut, discret però constant.» [Ara, 18/02/2012]
Cal tenir en compte, també, que diccionaris d’altres llengües romàniques inclouen ja aquest adjectiu, la qual cosa fa pensar que també se n’hauria de considerar la inclusió al DIEC2. En el cas del castellà, el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española inclou mediático; el mateix succeeix en francès, ja que médiatique es troba a Le Grand Robert (GR), i en italià, en què trobem mediatico al Dizionario Hoepli i al Dizionario Zingarelli.
Si bé com a formació catalana (o castellana) és anòmala, ja que l’anglicisme adaptat mèdia no és recollida —tot i que el GD62 sí que ho fa i que el DIEC2 en recull un derivat per prefixació (multimèdi―, és probable que l’adjectiu hagi entrat en català i castellà a través del francès (médiatique), que el GR recull ja documentat el 1983.
Segons les dades que acabem de presentar, creiem que caldria, doncs, considerar seriosament la inclusió de mediàtic -a en el DIEC2, i enriquir, així, el lèxic del català amb un terme més, tal com ja han fet altres llengües.
Eva Garcia
Observatori de Neologia