Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), cúpula té tres significats: el primer, arquitectònic, designa la coberta semiesfèrica que cobreix generalment el punt d’intersecció de la nau principal i el creuer d’alguns edificis monumentals; el segon, mèdic, es refereix a les estructures i formacions de forma arrodonida, de copa; i el tercer, botànic, designa la beina llenyosa d’algunes plantes. Més: si consultem obres especialitzades, trobem que cúpula forma part de diversos sintagmes al voltant d’aquestes tres àrees: cúpula gallonada, cúpula pleural, cúpula espinosa, etcètera.
Ara bé, el que no recull el diccionari de l’Institut, ni tampoc el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana, és l’ús figurat que es deriva de l’arquitectònic i que equival al conjunt dels màxims dirigents d’una organització, institució, associació o empresa que trobem en exemples com els següents:
«El govern s’entesta a no suprimir la mili i la cúpula militar no vol perdre aquesta tradició de servitud.» [Diari de Barcelona, 25/10/1992]
«Aquesta va ser una crítica que va ampliar a l’entorn dirigent de CiU i a les cúpules empresarials.» [Avui , 20/02/1998]
«El president es reunirà amb la cúpula del PSC i amb els seus socis.» [El Periódico, 28/02/2005]
«Ahir les van presentar davant tres dels quatre membres de la futura cúpula.» [Ara, 26/02/2012]
Un cop d’ull a llengües pròximes ens mostra que diversos diccionaris de l’italià incorporen aquest significat, si bé només referit als directius amb poder de decisió de la màfia (com el Grande dizionario Hoepli italiano di Aldo Gabrielli, 2011, o el Dizionario della lingua italiana de Sabatini i Coletti, 2011). Així mateix, en la 22a edició delDiccionario de la lengua española (RAE, 2001) figura també aquesta accepció.
En el cas del català, les dades de l’Observatori permeten veure que l’ampliació del significat de la paraula cúpula es documenta des del primer any (1989) i s’ha anat recollint de manera continuada al llarg dels anys quasi sense excepció (el 2001, 2002 i 2008 són els únics anys en què l’Observatori no en té cap cas), cosa que el porta a erigir-se en el neologisme semàntic més freqüent. No es tracta, doncs, d’un ús efímer i passatger, sinó que es tracta d’un ús molt estabilitzat i consolidat en els mitjans de comunicació; per la qual cosa creiem que comença a ser urgent la incorporació d’aquest significat en els diccionaris.
Elisenda Bernal
Observatori de Neologia