31 març 2023
Aquest any les jornades de la SCATERM arriben a la vintena edició. I tenim ganes de celebrar-ho!
Tenint això present, hem organitzat la XX Jornada de la SCATERM: «La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús», que tindrà lloc el dimecres 31 de maig, de les 16 h a les 20 h. La inauguració serà a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Ester Bonet, presidenta de la SCATERM. La jornada té dos objectius principals: analitzar l’impacte de la creació constant de terminologia pedagògica en la comprensió de textos per part de la comunitat educativa i valorar l’ús de la terminologia de les àrees de coneixement en els diferents nivells educatius (primària, secundària i estudis postobligatoris).
Per tal d’assolir aquests objectius s’han organitzat dues taules rodones. La primera, que començarà a les 16.15 h, es titularà «El desgast terminològic en l’àmbit pedagògic». Josep Serentill i Neus Lorenzo (Societat Catalana de Pedagogia), Rafel Lemus Arce (formador i docent de secundària a Catalunya) i Raquel Doñate Calpe (assessora del Servei d’Educació Plurilingüe del País Valencià) hi analitzaran els efectes dels canvis constants en la terminologia d’aquest sector. La segona taula rodona, que s’iniciarà a les 18 h, porta per títol «Quina i quanta terminologia s’ha d’usar en els diferents nivells educatius?». En aquesta segona taula, Rosa Estopà (directora del Vocabulari especialitzat bàsic, VEB), Alícia Almonacid (coordinadora de l’àmbit científic de l’editorial Barcanova) i Núria Planas (professora de didàctica de les matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona) debatran sobre la terminologia que cal emprar en els diferents nivells educatius. Teresa Tort i Francesc Galera, membres de la Junta de la SCATERM, seran els moderadors de la primera i la segona taula, respectivament. La Societat Catalana de Pedagogia, l’editorial Barcanova i l’IEC col·laboren en l’organització d’aquest acte.
La jornada se celebrarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. També es podrà seguir virtualment a través de Zoom. Per assistir-hi (tant en un format com en l’altre), cal inscriure-s’hi en aquest enllaç.
28 des. 2022
El 28 de desembre de 2022 s’ha publicat el número 26 de Terminàlia. Aquest número conté quatre articles: un sobre Garbell, l’avaluador automàtic de neologismes catalans, escrit per Judit Freixa Aymerich (en català); un altre sobre anglicismes i manlleus en el món del bàsquet en llengua catalana, que signen Anna Sureda Homs i Clara Núñez Marsal (en català); un altre sobre els anglicismes en l’educació superior i l’impacte en l’espanyol, escrit per Jorge M. Porras-Garzón (en anglès), i un altre sobre el paper del diccionari en l’educació per al feminisme i la violència de gènere, signat per Beatriz Guerrero García (en espanyol).
El dossier d’aquest número està dedicat a la neologia especialitzada. S’ha entrevistat Joan Nunes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. La semblança s’ha dedicat al lingüista Giovanni Adamo (1953-2021). A més, també hi ha les cròniques de dues activitats: el V Congrés Internacional de Neologia en Llengües Romàniques, celebrat a la Universitat de Gènova de l’1 al 3 de setembre de 2022, i la de la XVIII Jornada Científica de la Xarxa Panllatina de Terminologia (REALITER), que ha tingut lloc els dies 6 i 7 d’octubre de 2022 a la Universitat de Bolonya.
Podeu accedir al contingut de la revista fent clic aquí.
16 des. 2022
Durant els mesos de novembre i desembre, la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha difós diversos recursos lingüístics ben interessants. Es tracta del primer informe de l’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL), la segona actualització del 2022 del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC) i la publicació del Nomenclàtor mundial.
L’OQL és un projecte de la Secció Filològica de l’IEC que té la doble finalitat de conèixer i avaluar la qualitat real de la llengua en els usos estàndard, i d’ajudar a millorar-la. L’OQL es va presentar l’octubre del 2021 en el marc d’una jornada dedicada a la qualitat lingüística. Posteriorment, el juliol del 2022, es va presentar el web del projecte i el 15 de novembre es va fer la presentació del primer informe elaborat per l’Observatori, que es titula Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica. Aquest estudi s’ha fet sobre un corpus de 103 falques, emeses el març del 2022 en nou ràdios —públiques i privades— a Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra. En l’informe s’analitzen tant els errors i les inadequacions com els encerts, que s’han classificat en 71 punts, agrupats en quatre grans blocs (fenòmens fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics) i seguits d’uns comentaris sobre aspectes del discurs. A banda de la informació relacionada amb la qualitat lingüística, l’informe presenta altres dades interessants, com ara el fet que molts dels anunciants que fan publicitat en català no tenen aquesta llengua en el seu web, i també reflexiona sobre la conveniència d’establir un protocol de rectificació en el cas dels anuncis que s’han d’emetre durant un període llarg de temps i contenen errors.
D’altra banda, la segona actualització del DIEC ha comportat la incorporació de dotze articles nous, la modificació d’uns quatre-cents articles i la supressió de dues entrades. Coincidint amb la publicació d’aquesta actualització, el 28 de novembre es va fer l’acte de presentació de les dues actualitzacions del DIEC que s’han fet enguany (una al maig i l’altra al novembre). En l’acte, en el qual van intervenir els membres de la SF Mercè Lorente, Magí Camps i Màrius Serra, es va parlar tant dels canvis com dels procediments que els generen. En total, doncs, les actualitzacions del 2022 han comportat l’entrada de vint-i-una paraules noves i la modificació de més de sis-centes entrades. Entre els articles nous hi ha el neologisme de l’any 2021 (negacionisme) i mots com feminicidi, resilient, trans o cisgènere; també s’han afegit al DIEC una setantena de locucions —moltes de les quals pertanyen al registre col·loquial—, com ara i un be negre, per collons, fet un fàstic, de merda, anar d’un pèl, en negre o no tenir nom.
Finalment, el 15 de desembre es va fer la presentació del Nomenclàtor mundial, que recull 8.500 topònims d’arreu del món. Aquesta obra, publicada només en línia, és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya sobre el Corpus d’Exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. La seva finalitat principal és fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana. L’obra està pensada sobretot per als mitjans de comunicació i per a l’edició d’obres de caràcter divulgatiu. Van participar en l’acte de presentació, conduït per Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC: Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la SF; Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la SF; F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, i Nicolau Dols, president de la SF.
01 set. 2022
Ja podeu veure els vídeos de la XIX Jornada de la SCATERM: «La terminologia a peu de carrer. Reptes després de quaranta anys de normalització lingüística», que va tenir lloc el 26 de maig de 2022. Els tres vídeos, penjats al canal de YouTube de l’Institut d’Estudis Catalans, recullen totes les intervencions de la jornada.
En el primer vídeo, hi ha les ponències del bloc sobre comerç i restauració, amb les intervencions d’Immaculada Cerdà, cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València; Marta Pujol, cap del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra, i Alexandra Sans, dinamitzadora del Consorci per a la Normalització Lingüística. En aquest vídeo també es pot veure la presentació de la tesi doctoral de Laia Vidal, guanyadora del Premi de la Societat Catalana de Terminologia 2022.
El segon vídeo conté les ponències sobre els esports, en què van participar Anna Vila, lingüista del Departament d’Assessorament Lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); Natàlia Fuster, assessora de Signewords per a IB3, i Marc Ibern, del Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
Finalment, el tercer vídeo correspon a la sessió de la tarda. L’eix central d’aquesta part de la jornada va ser la taula rodona «Impacte de la difusió terminològica i anàlisi de necessitats per al futur», en què van participar Xavier Fargas, cap de Comunicació del TERMCAT; Josep Martines, professor de la Universitat d’Alacant i membre de la Secció Filològica de l’IEC, i M. Amor Montané, professora de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Lingüística Aplicada.
Podeu llegir la crònica de la XIX Jornada de la SCATERM en aquest enllaç.
07 jul. 2022
Avui, dijous 7 de juliol, s’ha publicat Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius, el número 9 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia». El volum recopila la informació relativa al cursos 2019-2020 i 2020-2021 de la SCATERM. Per aquest motiu, aplega els textos de les intervencions dels ponents de la sessió La IATE: un recurs útil per a la traducció? (7 d’octubre de 2019), de la XVII Jornada de la SCATERM: «La terminologia del diccionari» (22 d’octubre de 2020) i de la XVIII Jornada de la SCATERM: «La terminologia en la comunicació de la COVID-19» (27 de maig de 2021).
A banda de les presentacions, les conclusions i les crònica d’aquestes activitats, hi trobareu els estudis següents:
— «Presentació de la nova versió de la IATE», de Paula Zorrilla-Agut,
— «Taula rodona: “La utilitat de la IATE per a la traducció”», de Carlota Gurt Daví, Agustí Espallargas i Marta Grané Franch,
— «Criteris per a la selecció i el tractament de la terminologia en el DIEC», de Carolina Santamaria Jordà,
— «La terminologia del Gran diccionari de la llengua catalana», de Núria Bort,
— «Sembrar a voleo: el DRAE y la terminología», de Fernando Pardos,
— «Taula rodona: “La definició dels termes en el diccionari general i en l’especialitzat”», de Carme Bach, Carles Riera, Joan Vallès i Joan Rebagliato,
— «La terminologia i la comunicació durant la crisi de la COVID-19. Una visió des del periodisme científic», de Sergi Cortiñas-Rovira, i
— «Taula rodona: “La COVID-19, revulsiu per a replantejar-se el paper de la terminologia en la comunicació especialitzada a la població”», de Rosa Estopà, M. Antònia Julià, Elisabet Garcia, Gabriel Heras i Núria Comas.
Us convidem a llegir-lo i esperem que els textos que recull us siguin útils.
03 jul. 2022
El 30 de juny de 2022 es va publicar el número 25 de Terminàlia. Aquest número conté quatre articles: un sobre prospectiva terminològica en l’àmbit de la bioquímica, escrit per M. Amor Montané i Teresa Cabré (en català); un altre sobre terminologia mèdica al Brasil, que signen Liana Braga i Maria José Bocorny (en anglès); un altre sobre la terminologia en les normes internacionals, escrit per Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer (en espanyol), i un altre sobre el treball terminològic a la Xina, signat per Zebing Lu (en anglès).
El dossier d’aquest número està dedicat a la terminologia de la crisi i el decreixement. Per aquest motiu, s’ha entrevistat Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d’economia aplicada. La semblança s’ha dedicat a l’historiador Josep Termes (1936-2011). A més, també hi ha les cròniques de tres activitats sobre terminologia que han tingut lloc recentment (la X Cimera de l’Associació Europea de Terminologia, la Jornada HealthCom’22: «Comunicació, terminologia i salut» i la XIX Jornada de la SCATERM: «La terminologia a peu de carrer. Reptes després de quaranta anys de normalització lingüística»).
Podeu accedir al contingut de la revista fent clic aquí.
