Mercè Lorente, nova membre numerària de la Secció Filològica

M. Teresa Turell

La professora Mercè Lorente, editora en cap de Terminàlia, la revista de la SCATERM, ha estat nomenada membre numerària de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

El nomenament es va fer efectiu en el marc de la darrera sessió del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans, que va tenir lloc el passat dilluns, 18 de gener.

La Dra. Lorente és la investigadora principal del grup IULATERM, i és especialista en els àmbits de la lexicologia, la lexicografia i la terminologia.

Terminàlia, núm. 12

Ja es pot consultar la versió electrònica del núm. 12 de Terminàlia, la revista de la SCATERM. El dossier d’aquest número està dedicat a la terminologia basca, gallega i occitana. Conté una entrevista a Jusèp Loís Sans Socasau, president de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, i una semblança sobre LINMITER, la xarxa de llengües minoritàries llatines. A més, es poden trobar la resta de seccions habituals: editorial, articles, ressenyes i espai de trobada.

En la versió electrònica d’aquest número s’inclou un text original en llengua basca i un altre en llengua gallega. Per accedir-hi trieu anglès en el menú de la llengua del navegador de la dreta.

Diccionari de criteris terminològics

dic-criteris—Quina és la forma catalana preferent, gihad o jihad?

—Com es tradueixen de l’anglès les paraules acabades amb –like?

—Es poden fer servir noms de marques amb sentit general?

—Com han de ser els noms d’animals de nova creació? I els de les vacunes?

Si us feu preguntes com aquestes o altres de semblants, potser us convé saber que el TERMCAT acaba de publicar un Diccionari de criteris terminològics que recull tots els criteris i recomanacions del TERMCAT  explicats de manera resumida i senzilla, començant per la resposta i continuant amb l’argumentació. Visiteu-lo.

Darreres incorporacions al CiT

El CiT creix

Darreres obres incorporades al CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia), portal de terminologia de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC:
  • Edició en línia del Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques (català-castellà-francès-anglès)http://cit.iec.cat/LDLHL/

La vida en un núvol

nuvolSi fa uns anys haguéssim demanat a la gent a quina àrea temàtica adscrivien la paraula núvol, sens dubte haurien respost que a la meteorologia. Efectivament, el núvol tradicional és un agregat de gotes diminutes d’aigua suspeses en l’aire, i, per analogia, els diccionaris també recullen els núvols de pols, d’insectes, de fum, etc., i més recentment es parla també de núvols d’etiquetes per referir-se a la representació gràfica de les paraules clau més utilitzades en un sistema d’informació. En plural, el sintagma pels núvols indica de manera hiperbòlica que un preu, una valoració, etc., és molt alta. En canvi, que algú estigui als núvols indica que està distret, desinformat. Ara, però, el núvol és tot el contrari: el canvi que s’ha produït l’ha dut a passar de la meteorologia a la informàtica per designar un lloc virtual d’emmagatzematge de dades, serveis i recursos diversos a través d’Internet. Aquest canvi, a més, té una motivació semàntica clara: el núvol és intangible, com també ho són els núvols de pluja, però és visible i accessible des d’un equipament local.

Si bé els inicis de la informàtica en núvol se situen a la dècada dels anys seixanta del segle XX, no va ser fins al 2002 que s’hi van començar a oferir serveis totalment accessibles, i, sobretot, a partir de 2009, en què empreses com Google i Microsoft van apostar per aquest paradigma. En català, el Termcat ha mantingut la imatge del terme anglès cloud computing, i proposa la denominació informàtica en núvol, tal com s’ha fet també en altres llengües, com el castellà (computación en (la) nube), el francès (informatique dans les nuages o informatique en nuage) o el portuguès (computação em nuvem).

A l’Observatori de Neologia es comença a detectar aquest ús de núvol a partir de 2011. Tot i que cal tenir en compte que en ser un neologisme semàntic només és possible recollir-lo en el buidatge manual, la seva presència és creixent i sòlida:

Microsoft va oferir aquest dimarts més detalls del seu pròxim sistema operatiu conegut com Windows 8, que suposarà una regeneració de la plataforma per competir en un entorn de pantalles tàctils, aplicacions i serveis en el núvol (aplicacions carregades des d’internet). [El Periódico, 14/11/2011]

L’èxit de Dropbox i l’aposta d’altres firmes com Apple i Amazon per serveis d’emmagatzematge d’arxius en el núvol han portat Google a estrenar Drive, la seva aposta en aquest àmbit. [El Periódico, 24/4/2012]

A hores d’ara tothom que estigui connectat a la xarxa ha sentit a parlar dels avantatges de l’anomenat núvol, de guardar els documents i correus a Dropbox, Google o en serveis especialitzats de hosting; de fer servir programari en els servidors de tercers en lloc dels propis. [Ara, 25/112012]

L’investigador de seguretat Ken Westin va escriure ahir en el seu blog: «És important recordar que les dades i imatges ja no només resideixen en els aparells que els van capturar, i una vegada que són pujats al núvol, es fa molt més difícil controlar qui hi té accés, fins i tot quan pensem que és privat». [El Periódico, 2/9/2014]

Els avantatges, com l’accessibilitat i l’eficiència més altes, i també els riscos, com la seguretat i la privacitat, d’aquest sistema apareixen sovint en els contextos recollits per l’Observatori. Creiem que els diccionaris no haurien de trigar gaire a incorporar aquest significat, si no volen quedar-se en els llimbs (o en els núvols) de la desinformació.

Elisenda Bernal
Observatori de Neologia

Imatge: A cloud, CC BY-NC-SA 2.0 Phil

Enllaçats per un espai de comunicació en català

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, s’adhereix al manifest que promou l’entitat Enllaçats per la Llengua ­–relatiu a la represa de les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, a la recuperació de les emissions de la ràdio i la televisió valencianes i a la reclamació perquè les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en llengua catalana—   i en subscriu tots els continguts.