parafarmàciaL’Observatori de Neologia recull des dels anys noranta un neologisme lexicogràfic format per prefixació que, tot i que ja forma part del lèxic comú del català, encara no ha estat incorporat al diccionari normatiu: parafarmàcia. El Cercaterm del TERMCAT sí que recull aquesta paraula, que defineix com l’‘establiment on es venen productes cosmètics, dietètics i similars, i també fàrmacs que no requereixen recepta’. Sembla que aquest neologisme podria haver-se originat en la llengua francesa, ja que Le Grand Robert en documenta el primer ús el 1952.

Si ens fixem en la formació de parafarmàcia, tant el prefix com la paraula a la qual s’adjunta són d’origen grec. D’una banda, tenim farmàcia, derivada de φάρμακον ‘droga’, ‘medicament’, ‘verí’. De l’altra, el prefix para-, que pot significar ‘al costat de’, ‘més enllà’, ‘contra’, ‘no pròpiament’ (DIEC2). En el cas de parafarmàcia, el prefix prendria l’últim significat, ‘no pròpiament’, ja que mentre que a la farmàcia el farmacèutic ‘prepara i expèn els medicaments’ (DIEC2), en una parafarmàcia no se n’hi venen, sinó que està especialitzada en un altre tipus de productes: cosmètics, dietètics i d’higiene. Tant és així que podem trobar parafarmàcies dins de grans superfícies, i a vegades són les mateixes farmàcies les que incorporen una secció de parafarmàcia, complementant així la venda de fàrmacs amb recepta (químics) o productes al·lopàtics i homeopàtics (de procedència natural) de què s’encarreguen.

En els exemples següents recollits per l’Observatori al llarg dels anys s’observa que l’ús de parafarmàcia és constant i que el significat es manté:

Sense cap mena d’embuts, han engegat la guerra comercial contra la competència que els fan les parafarmàcies, un model d’establiment sorgit a l’empara de la futura liberalització de la venda de productes sanitaris. [Avui, 27/03/1995]

El gran grup de distribució nord-americà Wal-Mart estudia la compra de la cadena britànica de cosmètica i parafarmàcia Boots, per la qual estaria disposat a pagar 1,5 bilions de pessetes, segons una informació publicada al rotatiu The Independent. [Avui, 21/08/2000]

Els farmacèutics asseguren, a més, que la parafarmàcia és un percentatge molt petit de la facturació dels seus establiments. [Avui, 23/08/2011]

El sector de la farmàcia, però, té algunes limitacions, ja que la normativa actual —que està pendent d’estudi— prohibeix vendre medicaments per internet, amb la qual cosa només es poden comercialitzar productes de parafarmàcia (dietètica, nutrició, cosmètica, higiene corporal…). [Ara, 08/12/2013]

L’Observatori de Neologia ha recollit també quatre ocurrències de l’adjectiu parafarmacèutic -a; tot i que aquest neologisme és molt poc freqüent, la seva existència ens demostra la capacitat derivativa del mot parafarmàcia, i aquest fet corrobora la seva estabilitat lèxica en l’ús dels parlants:

Aquesta interessant iniciativa consisteix en cinc cursets d’informació elemental sobre medicaments i productes parafarmacèutics a l’abast de qualsevol interessat. [Nou Diari, 20/10/1993]

En català el prefix para– és bastant productiu. Normalment pren el sentit de ‘al costat de’ o ‘més enllà’, com en el cas de paraliteratura, paramilitar o paratext, però l’Observatori documenta altres neologismes en què para– pren el sentit de ‘no pròpiament’; en aquests casos el prefix sembla prendre una connotació negativa més clara: paraassociació, paraciència i paracientífic a, parapolicial, parareligiós osa, etc. Aquest no és el cas, però, de parafarmàcia, en què el prefix no posa en dubte la pertinença del terme a la categoria del substantiu al qual s’ajunta, sinó que només indica que estrictament no es tracta del mateix: no és una farmàcia.

En conclusió, parafarmàcia és un mot ben format amb un ús estès en la llengua catalana. A més, designa un tipus d’establiment o espai concret que els parlants ja reconeixen amb aquesta paraula perquè forma part de la seva realitat. Per tots aquests motius creiem que seria interessant que l’Institut d’Estudis Catalans valorés la possibilitat d’incorporar aquest neologisme al diccionari normatiu.

Alba Milà-Garcia
Observatori de Neologia