Amb la participació de cent vint-i-nou professionals i persones interessades, els dies 9 i 10 de juny de 2011 van tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans les 4es Jornades de Revistes Científiques (4JRC), organitzades per la Secretaria Científica de l’IEC i coordinades per Salvador Alegret, Ricard Guerrero i Juandomènec Ros, amb la finalitat de prestar suport als editors de revistes científiques en la millora de les publicacions que duen a terme, especialment pel que fa a potenciar la difusió, la internacionalització i la visibilitat de les publicacions mitjançant la indexació en bases de dades i en repositoris.

Al llarg dels dos dies que van durar les Jornades, l’IEC va esdevenir un espai de trobada perquè editors, investigadors i professionals de la informació compartissin experiències, analitzessin l’evolució de la tasca que desenvolupen i comentessin els punts forts i febles de llur tasca.

Les 4JRC es van estructurar en tres sessions: en la primera, titulada «Contingut i aspectes formals de les revistes científiques», van intervenir Ricard Guerrero, que parlà de les trenta-set revistes que publiquen les societats filials de l’IEC; Frances Luttikhuizen oferí algunes claus als editors no nadius per a la preparació d’originals en anglès; Mercè Piqueras analitzà la funció de l’article com a última etapa de la investigació científica, i Leda Xhelo explicà els criteris i els indicadors que s’utilitzen per a determinar la qualitat de les revistes científiques i els components informatius que han de tenir els articles originals.

En la segona sessió, «Avaluació i internacionalització de les revistes científiques», Lluís Rovira, responsable de CARHUS Plus+, tractà d’aquest sistema d’avaluació de les revistes científiques en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats; Cristóbal Urbano i Josep-Manuel Rodríguez-Gairín, en nom propi i de Marta Somoza-Fernández, del projecte MIAR-2011, van plantejar una aposta per uns instruments d’internacionalització que permetin el manteniment de les identitats culturals, geogràfiques o lingüístiques, i que, alhora, projectin aquestes identitats com una aportació a la universalitat del coneixement científic.

En la tercera sessió, «Difusió i visibilitat de les revistes científiques», intervingueren Ruth Francis, que parlà de les noves tendències en la comunicació científica i de com es pot maximitzar l’impacte de la recerca que es publica; Ramon B. Rodríguez tractà de la conveniència de separar el conceptes de visibilitat i ús dels continguts i plantejà la influència positiva o negativa que les diverses  iniciatives d’accés obert poden tenir entre si; Rafael Aleixandre comentà els indicadors bibliomètrics utilitzats per a l’avaluació de la qualitat dels continguts i oferí estratègies per a millorar la difusió, la visibilitat i la internacionalització de les revistes científiques, i Philip Purcell exposà diversos mètodes d’avaluació bibliomètrica de les revistes científiques i debaté l’ús que se’n fa en la compilació i la interpretació.

Les 4es Jornades es clogueren amb la discussió general i la presentació de conclusions i amb una visió sobre les perspectives que es presenten a partir d’ara en l’edició de revistes científiques.

Us aspecte interessant de l’organització d’aquestes 4es Jornades ha estat la possibilitat de seguir les sessions per Internet en temps real mitjançant la videoteca de l’IEC. Això ha permès, per exemple, que diversos inscrits que no hi podien assistir personalment ho poguessin fer a distància amb aprofitament.

Josep M. Mestres (Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans)